Hola, soc l’Anna
Quan em tocava escollir una carrera, dubtava entre periodisme i psicologia. Finalment, vaig decantar-me per periodisme i em vaig matricular a Blanquerna, la universitat Ramon Llull. Vaig gaudir molt, estudiant: vaig jugar a fer ràdio, televisió i vaig aprendre a escriure. Vaig fer pràctiques a sis empreses i vaig estrenar-me publicant notícies a la Revista Nova Ciutat Vella.
Vaig acabar la carrera el 2008, just quan petava la bombolla de les subprime. Van ser uns anys inestables, on vaig subsistir fent col·laboracions a diferents mitjans i produint el programa Anem per Feina de Ràdio Sabadell.
Vaig estar vuit mesos a la Vanguardia i ben ràpid vaig entendre que allò de que el periodisme és el quart poder de la democràcia, queda molt bé a les aules, però s’allunya de la realitat. Aquest, probablement, va ser un dels meus primers desenganys amorosos.
El 2010 vaig entrar a treballar a un gabinet de comunicació, Intermedia, on vaig començar a entendre com funciona la comunicació en el sector de les empreses. Vaig aprendre a fer rodes de premsa, crear contingut per webs i xarxes socials i a planificar.
L’aventura de veritat va començar el 2014, quan em vaig fer autònoma i vaig començar a gestionar jo mateixa comptes de clients. Això sí que va ser una escola. Més que una escola, un màster on encara estic creixent
Vaig aprendre a parlar molts llenguatges i a entendre com funcionen diferents tipus d’empreses i això m’ha permès detectar molt ràpid on hi ha incoherències i desenvolupar una empatia intuïtiva que afina la comunicació.
En l’apogeu de l’independentisme, vaig posar en marxa el Cooltura Política, un programa de radiotelevisió que s’emetia per Cooltura FM. Tot i que vaig entendre que des de la política costa canviar el món, vaig reafirmar que el meu amor per la ràdio seguia més viu que mai. I d’aquí en va néixer el podcast Cultura Musa, d’entrevistes a dones artistes en català.
Però, aleshores, si la política no arriba a consensos, ni el periodisme fa de quart poder d’una democràcia capitalitzada, què ens queda?
Un dia, em vaig adonar que el canvi comença en nosaltres. I vaig començar a prendre’m seriosament l’espiritualitat i el comportament humà. Arran d’un viatge a l’Índia el 2014, vaig regularitzar la pràctica de ioga i meditació, vaig aprofundir en l’astrologia i indagar en la simbologia del tarot. També vaig endinsar-me en teories ancestrals com el xamanisme, em vaig formar en coaching i en Comunicació No Violenta i vaig introduir-me en el journaling.
Tot plegat, em va obrir altres portes professionals: vaig formar part de l’equip que portava el màrqueting de Kuestiona, l’escola d’autolideratge de Borja Vilaseca, que venia màsters i formacions d’un alt valor. Vaig col·laborar amb la coach de Manifestació Maite Issa i amb la Núria Coll d’Ets el que menges.
Vaig treballar com a coach en diferents retirs de guionistes que organitzava Rocaberti Writers Retreat i també he col·laborat amb Inclusive Innovation, una empresa que treballa amb la creativitat com a basem segons el mètode de Cretive Problem Solving.
Tot això m’ha permès constatar que el món es pot canviar des de les organitzacions: les empreses són estructures econòmiques des d’on es prenen decisions, es generen relats i s’impacta en la vida de les persones.
He entès que es pot unir negoci i consciència, que la comunicació pot anar més enllà dels conceptes que apresos però buits de significat.
El verdader contingut és dins nostre.
La comunicació és una eina personal i intransferible que ens permet transformar la realitat en allò que nosaltres secretament anhelem.
Verba és com aquest conjur que pronuncies quan, per primera vegada, poses paraules al que abans era només una idea i li dones una oportunitat.
Verba són aquestes paraules màgiques que neixen des de les entranyes del teu valor personal empeses per una sòlida lentitud que va arrelant, madurant i donant fruits.
Verba és la manera de posar-te al servei des del teu propòsit i fer del teu negoci un espai per créixer, transformar i empoderar-te.
Vull que alcem la veu.
Que ens comuniquem.
I que siguem més nosaltres que mai.
Ja n’hi ha prou de callar, de diluir o de procrastinar.
Posem-nos en marxa i creem el negoci que permetrà que la realitat s’assembli una mica més a qui som i al món que volem.
